Skip to content


Reportatge: La música i les màquines

Escrit el 05/07/2003 per Jordi Oliveras a la categoria Reportatges de Nativa.
Tags: , , .

Nat 11 jul_03 Jordi Oliveras

Reflexions enmig del soroll

No ens posarem molt profunds, però cal reconèixer que és curiosa la relació de la humanitat amb les seves màquines. Algú inventa un aparell, conduit ves a saber per quines motivacions: pot ser la recerca d’una utilitat determinada, però també una casualitat, pura investigació atzarosa,… I un cop la màquina és aquí, gairebé cobra vida pròpia, resultant útil però també transformant els hàbits, els llenguatges, les actituds i les activitats dels qui les utilitzem,… i dels que no. Per què, sovint, de manera independent dels seus efectes reals, els aparells provoquen una divisió entre els seus fans –abans de saber ben bé què en faran– i els seus detractors –abans de saber ben bé per què serviran.

La màquina, dèiem, genera les seves pròpies dinàmiques. Un aparell convenientment integrat en la societat ens pot transformar profundament. Només cal veure els profunds impactes psicològics, urbanístics o sociològics generats per “cacharros” com la tele, la impremta o el cotxe.

¿Què passa en el cas de la música i els seus instruments? ¿Condicionen profundament la música o només la seva reproducció? ¿Hi ha idees musicals que només poden ser reproduides indiferentment en un unplugged o amb una orquestra simfònica? ¿O la reproducció marca el missatge? ¿És cert que hi ha instruments –els acústics– que transmeten millor la personalitat de l’intèrpret que altres?

Les respostes no són fàcils. Inmersos en el procés, és difícil distanciar-se’n per valorar el que està passant. Es més, jo crec que encara no hem digerit l’impacte del sò electrificat –les guitarres, els concerts amplificats i tots aquests aparents anacronismes– i les seves conseqüències… i ja ens veiem parlant de sò digital, sàmplers i totes les suposades revolucions que això comporta.

Des del cor de la tormenta, hem trobat interessant contrastar impressions amb tres artistes que, de formes força diferents, conviuen clarament amb les noves tecnologies en el seu treball artístic.

Són:

BALAGO / INSTRUMENTAL > Fem servir instruments clàssics com guitarres, baix, bateria acústica, amplificadors respectius, pianos i instruments accessibles amb qualsevol teclat sintetitzador. La resta es basa en el treball amb sámpler, sintetitzadors analògics i digitals de més prestacions i ordinador amb tarjeta de sò externa (en el nostre cas, portàtil). També utilitzem taula de mescles i monitors més o menys professionals. Com a complement utilitzem pedals de guitarra que conectem als teclats, o veu per fer samplers i després poder tractar a l’ordinador.
Molta post-producció per tractar guitarres i tots els sons en general.

VICTOR NUBLA / INSTRUMENTAL> Treballo des de fa bastants anys amb dos samplers, una ràdio d’ona curta i poca cosa més, multi-efectes i gravadores digitals. Res més. Abans treballava amb clarinets manipulats electrònicament, teclats, etc… però aquesta etapa, que va ser molt llarga, la vaig donar per acabada a principis del 2001 amb el concert Antichton a l’Espai.

EGO:TRIP / INSTRUMENTAL > Bateria, bajo, guitarra, sintetizador Korg Trinity. Sampler Akai MPC2000XL, sàmpler Zoom DT, módulo de sonido para bateria Yamaha, Theremin. MiniDisc. A esta relacion de cosas podemos añadir un amplificador Fender De Ville y uno de bajo Peavey TNT. Los samplers son una herramienta que te facilita mucho el poder desarrollar texturas que no podrían ser reproducidas en directo tan fácilmente. Usamos Akai porque por todos es sabido que es LA MAQUINA para usar en directo. El Zoom hace labores de apoyo. En cuanto al módulo, pertenecemos a la generación de la musica producida, y eso en ego:tRip se nota. Nos gusta aparecer de repente con un sonido de caja muy tratado o con un Charles imposible. Pero todo está tocado. Cada golpe. Usamos el modulo yamaha para producir las baterias y añadir algun que otro efecto. El minidisc funciona muy bien como soporte para las librerias del Akai.

Com influeixen les tecnologies en el vostre treball creatiu?

BALAGO – Com a complement. Les harmonies sempre les fem amb guitarra, baix i piano. La resta és una opció. Podríem fer bateries acústiques, però preferim que aquestes siguin un afegit i treballar les bases amb ordinador. Ens permet crear sons i textures que no aconseguiriem en un format clàssic. A vegades, ens interessa poder crear el clima que et pot donar una orquestra de música clàssica i no està al nostre abast sense tractar el sò i treballar amb plug-ins, per exemple.

VICTOR NUBLA – El meu treball actual es basa en el llenguatge de determinades tecnologies: el sampler i tota la filosofia que porta implícita si el seu ús és radical, determina el que faig en la mesura que treballo justament en la línia que solament aquesta tecnologia permet: el loop, l’apropiació, són l’essència d’aquesta forma de treball.

EGO:TRIP – En nuestra banda influyen a un nivel estricto de resultado. Jamás comenzamos un tema por la electrónica. La añadimos como podriamos añadir un violin o un arpa. Como un instrumento mas. Estamos interesados en la electrónica mas en un nivel timbrico. Lo que puedes recrear con ella. Las texturas. Nosotros partimos siempre de la banda. Química y dinamica: eso, en la electrónica, no existe.

Com creieu que els canvis tecnològics influenciaran el futur de la música?

BALAGO– De cap manera. Ni positiva ni negativa. Cadascú és lliure de treballar amb les eines que escull. A partir d’aquí es tracta de fer bona música. Es com el cine digital, pot ser horrible o una bona eina de treball. El millor és no tancar-se a tenir opcions, i com més en tinguem millor. J. Lennon ara faria servir la música elecrònica com una opció mes. Estic segur.

VICTOR NUBLA – Eugenio Trias, al seu llibre “Lógica del límite”, diu entre altres coses que els media i la tècnica s’han fet amb l’espai de legitimització de la nostra civilització. Ells determinen què és i què no és veritat a partir d’una suposada claredat que implica la desaparició del misteri. Les coses són reals quan s’entenen, queden a la vista, són desvetllades… Es pot aplicar aixó a la suposada revolució que el software musical ha aportat a la creació. Em sembla bé l’evolució de la tecnologia  musical, però aixó no és sempre una garantia de misteri, un misteri que per a mí és consubstancial a l’art, sinó que en molts casos és quelcom que anul.la la part màgica de la creació. Ciència, filosofia i art treballen en una altra direcció. A mí m’interessa molt més aquest camí, en el qual la tecnologia té a veure, però no és absolutament imprescindible. Per una altra part, la tecnologia evoluciona molt ràpidament i determina en una bona part la nostra vida quotidiana, no solament l’àmbit de la creació artística: aixó és evident per a tots i és present en tot, des de que ens aixequem pel matí fins que anem a dormir… Tot el que fem influència el futur, mai el passat (en tot cas sí pot canviar la nostra interpretació del passat)… El que és important és no dependre exclusivament dels canvis tecnològics a l’hora de crear. Una altra cosa és que aquest canvis puguin ser molt útils per a facil.litar la difusió de les obres: internet, els sistemes de compressió, els nous suports, afavoreixen els més dèbils industrialment parlant i posen en perill els monopolis creats a partir de la exclusivitat de les eines costoses i complexes que fins ara solament les grans empresses podien tenir. Aixó afavoreix la creació de noves xarxes i la difussió de productes que haurien estat el.liminats del panorama o no haguessin pogut arribar a ser fixats. Però tot això solament té sentit si donem per suposades tantes coses que potser estem parlant d’un món imaginari. La tecnologia també fa, sorprenentment, que les diferències entre els humans siguin més grans i més injustes, que el planeta estigui considerat com una mena de mina de la que s’extreu no importa què… fins que s’esgoti… hi ha un exemple que em fascina: penseu que tot el nostre món, la nostra suposada “civilització”, està construït sobre el fet absolutament casual de que va caure un meteorit molt gran a la terra i les conseqüències d’aixó van ser que en molt poc temps, milions d’animals i plantes morissin. Cobertes de terra, aquestes restes es van podrir i com a resultat tenim el petroli i el gas, sense els quals no haguéssim probablement arribat a desenvolupar la tecnologia com ara l’entenem. Quan portes un encenedor a la butxaca, portes un petit contenidor de gas produït per la putrefacció de dinosaures deguda a l’extinció sobtada d’aquests per l’impacte d’un gran meteorit sobre la Terra, així que la tecnologia no és, com acostumem a creure, el producte únic i exclusiu de la nostra evolució conscient i del nostre control dels recursos i necessitats com a espècie, sinó més bé el resultat de tot alló que ens anem trobant pel camí fins que ens ho acabem.

EGO:TRIP– Yo creo que hemos llegado a un punto en el que no se puede comprimir mas, no puede ser mas facil quemar cds y, sobre todo, no puede estar mas chupado hacer musica tu solito en tu casa con la ayuda de un software. Patrones prefabricados. Comprate una hamburguesa y te regalamos un fruityloops. Es demasiado facil todo en cuanto a que se ha universalizado el uso de tantos medios y a tan bajo coste (grabadoras, máquinas…) que lo unico con lo que nos quedamos es con que hay demasiado de todo. Demasiados músicos (o wannabe músicos), demasiados cds expuestos en la fnac y demasiada gente pidiendo sus 15 minutes of fame… Veo un futuro claro. Se volverá a valorar al musico. Volveran las guitarras!!!!

Influències (Artistes que t’han impactat amb el seu ús de la tecnología per fer música)

BALAGO– Definitivament Autechre estan en un altre nivell en el camp informàtic. Com a exercici del que es pot arribar a fer amb el software és increible. Hi ha molts mes artistes però crec que és un bon exemple.

VICTOR NUBLA – Si en l’orígen d’aquestes formes de treball he trobat artistes, des de Stockhausen a Pierre Schaffer, passant per Bernard Parmeggiani, que des d’abans de la meitat del segle passat van aprofondir en conceptes que em són propers i que em van marcar bastant, la veritat és que no els escolto gaire actualment. Altres compositors més joves que jo, com David Shea, Ekkehard Ehlers, Francisco López o l’argentí Sebastián Escofet, el qual he descobert fa uns dies, m’interessen molt, i sempre cal tenir en compte que de la meva generació, Carl Stone o John Duncan són indiscutibles en aquest aspecte… Com jo vinc de la música popular, i parlo sobre tot des d’aquesta posició, no puc oblidar que els anys vuitanta del segle XX van ser molt rics en descobertes artístiques en quant els elements tecnològics es van incorporar a la música popular: Brian Eno és un bon exemple, que no l’únic: Holger Czukay o David Cunningham també em van marcar prou en aquells anys.

EGO:TRIP– Tricky: por su uso del sampling, su mezcla de estilos imposible y su sencillez, la de sus tres primeros discos. Bjork: está claro, ver a Matmos pisando cubitos de hielo y fundiendo el sonido que eso generaba con una orquesta de cuarenta músicos me parece impresionante. Diosa de la vanguardia desde arriba. Red Snapper: por sus directos atronadores o como fundir el jazz y pasarlo por un modulo en forma de contrabajo, bateria, trompeta y dj. Prefuse 73: porque tiene dos discos que son joyas del hip hop abstracto y han sido totalmente confeccionados y fabricados con un sampler Akai. Herbert: lo que hizo en Sonar fue impresionante. Moderador de una big band sampleando EN DIRECTO y modificando sobre la marcha. Este hombre sabe mucho de maquinas.



Últims comentaris

  • Monica: Uff como la verdad te hace daño!!! Superrrr
  • Myriam Perea: Magnífico! Divertido porque es certero.
  • Montse: Me ha encantado leerlo. Gracias!
  • vivi: que preciosidad y cuanta verdad!!! yo tengo gemelos, e 5 anhos, os dejo imaginar!!!

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )