Skip to content


Editorial (Nat 11)

Escrit el 10/07/2003 per Jordi Oliveras a la categoria Editorial.
Tags:

Nat_11_jul03 Jordi Oliveras

Mudances

Divendres. A la parada de l’autobús em trobo amb aquella noia del barri que sempre em parla amb entusiasme de la música mestissa. Crec que és el que més la diverteix i el que més coses li diu. Avui, però, s’ha decantat per provar altres coses. “Vaig a veure un grup que es diu Love of Lesbian. Diuen a classe que està força bé! Per cert, actuen al Bikini, saps on és?”

Al dia següent, em trobo dos amics que viuen a Barcelona. Brendan, un sudamericà inquiet que ja coneix bona part del petit món musical barceloní, i Joseba, un basc vingut més recentment, però igualment rastrejador del nostre submón. També han anat al concert. Semblen contents amb l’experiència. “Hi havia molta gent!” En Brendan comenta les similituds i diferències de les tribus: “L’altre dia vaig anar al concert de Brazuca i tots es coneixien. En aquell entorn –que és el que millor domina– sempre et trobes les mateixes persones als concerts. Però he vist que entre els indies passa exactament el mateix. Són un altre cercle, una altra família, però en el fons és el mateix. L’única diferència –diu– la vaig notar quan vaig aixecar el cap per buscar la meva nòvia: ningú portava rès al cap! Jo era l’únic que portava gorra!!”

“A Barcelona sou molt raros –diu en Joseba–. Aneu a concerts com si anéssiu a una exposició de pintura: a escoltar música enlloc de a ballar!” No sé si ho diu amb esperit crític. No m’ho sembla. Més aviat sembla una observació antropològica perplexa.

“El que ja no puc mantenir més és allò de que aquí us falta energia. És un tòpic. Al concert, Quan va tocar donar canya, el grup va resultar super-contundent. Mesurat, però immensament efectiu.” És clar, hi ha el seny i la rauxa.

També llegeixo una crítica al diari. El comentarista es mostra exigent amb el grup i amb la necessitat de que trobi el seu fet diferencial. És sabut que als diaris és difícil parlar d’aquests concerts. Sovint, són els crítics més conscienciats qui convencen als seus caps de que s’ha de fer. Aquest ho va fer. En quant al comentari, segur que els meus amics no ho veuen així (“Va estar de puta mare!”), però entre la complaença amb el grup, perquè són d’aquí, i l’exigència, perquè avancin, jo em decanto per la segona opció. El que cal és evitar que es creï un nou estereotip que impedeixi detectar quan passen coses noves. Jo no vaig poder anar al concert.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Abc: Interessant reflexió. ¡ Mira por dónde!
  • iiioxoiii: La imatge pels éssers humans és forma de reconeixement més important. Crec que el problema actual prové de...
  • Guillem: A la presidenta de la Fundació Macba, Ainhoa Grandes, que demana que es freni el “desnonament”...
  • Teresa Sanz Coll: Reflexió i posicionament importants per la cultura i la ciutat. Cal implicar-nos

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )