Nat 10 jun_03 Andreu Viñas
Coincidències 1: El reproductor del meu ordinador tria per defecte l’última cançó del disc present [satélite k, 2003]. Curiosament, la cançó més accelerada que han fet mai els Élena.
Segon àlbum, amb un ep [quatre temes] entre mig, d’una banda de Barcelona que no té pressa en cremar energia i tempo. Élena és el present de la unió de 7 membres que exploren sense complexes les possibilitats que ofereix el post-rock intimista. Reconeixen que fer el que els agrada pot tenir seguidors i detractors. Però com que fan el que els agrada, la llibertat els empara per treure profit de les combinacions entre guitarres espanyoles, bases programades, sorolls, teclats, contrabaix, i la veu principal de l’Helena Miquel. Encontre breu al Pinar de Duc de la Victòria amb Raül Moya, Helena Miquel i Nativa…
Bioritmes
Havíem dit de fer pocs concerts perquè no sabíem tampoc com estaríem a l’escenari. Un projecte nou no deixa de ser una cosa imprevisible, no saps com pot funcionar i vam veure amb el pas del temps que els temes sortien bé en directe i ens va agradar l’acoblament dels 7 membres. Hem anat fent adaptacions contínuament de les cançons al directe. El no saber com quedarien les cançons en directe et fa replantejar si val la pena… Però sobretot les qüestions tècniques influeixen en sentir-se còmode a sobre de l’escenari.
Barcelona
Raul– La ciutat on millor funciona la banda, juntament amb Madrid.
Helena– No ens inspirem en els llocs, Barcelona només és un lloc de trobada però no hi ha res concret de Barcelona en la nostra música.
Comú denominador a Élena
Arribem a un punt en comú gràcies a les personalitats diferents dels components. A tots ens agrada buscar el punt que ens uneix i tots sabem més o menys què és i on volem arribar.
Bases programades/el sampler
Cada vegada més ens influeixen menys, tot i que al directe el trobem imprescindible… Per qüestions d’experimentació creiem que són necessaris durant el procés creatiu però sempre per una qüestió espontània. El Víctor, el bateria, va amb claqueta per una qüestió de necessitats tècniques, pel bé del resultat col·lectiu. Les màquines són un suport que ajuden a recolzar les idees per fer una cançó molt més pròpia…
Les lletres de l’Helena
H–La veritat és que m’he sorprès perquè en aquest disc parlo en primera persona, parlant de mi i molt explícitament, cosa que m’ha sorprès a mi mateixa perquè em pensava que no seria capaç de fer-ho mai. Hi ha algunes que sí que estan en la línia d’amagar-me una miqueta o de parlar en tercera persona quan estic parlant de mi… Però és que treure-ho era una necessitat… Coses que tenia dins i les havia d’abocar d’alguna manera, com un guitarrista ho pot fer segons la força que li posi quan toca la guitarra tocant amb distorsió, o més suau. El meu vehicle és la lletra, i així és com m’he desfogat.
Influències
Ens han dit de tot i això creiem que és positiu.
Esteu d’acord?
Moltes de les etiquetes no les entenem, però són inevitables i les acceptem. Estem acostumats a que ens diguin de tot.
Mogwai, Arab Strab, Cocteau Twins, Mojave 3, Yo La Tengo?
H–Descarat.
R–Això de Yo La Tengo no és que no ho vegi, però personalment no els conec gaire. Tinc algun disc però no l’escolto tant com es podria pensar la gent que ens associa a ells.
Col·laboracions
No, perquè no ens ho hem plantejat, som tants que no ens fa falta.
Metodologia de gravació
Quan tenim 4 cançons anem a l’estudi sobretot per tenir molta més cura de les cançons… Anem per etapes… Per donar més dedicació a les cançons individualment.
El disc està com contingut rítmicament fins a després de l’accident, l’última cançó del disc. Per què?
És conscient, volíem acabar amb un somriure. És la més ràpida que hem fet mai en quant a tempo…
És un avançament al tercer, potser…
No ho sabem… Sí que és cert que va ser la última cançó que vam fer però no vol dir res.
No canteu en català tot i que hi ha títols en català.
Sí, només els títols, no té més.
Satisfets?
Nosaltres ens pensàvem que seria un disc més fàcil, més melòdic que el primer i molta gent ens insisteix que les cançons de present necessiten tres i quatre audicions.
Bolos memorables fins al moment.
Primavera Sound 2003 –no ens havia passat mai que ens aplaudissin abans de que acabés una cançó– i, per descomptat, Razzmatazz 2 telonejant Piano Magic.
Quines bandes faltaven al Primavera Sound 2003?
R–Ryan Adams…
H–Prou complert en qualsevol cas.
Bandes de Barcelona
…Twelve, Tokyo Sex Destruction, Balago, Standstill, Mishima… Més que res perquè els coneixem a tots.
On us agradaria arribar?
La supervivència dels grups independents passa per pensar en la distribució a fora, tot i que a nivell de vendes reconeixem que no es pot sobreviure… Però volem saber què podria passar amb la reacció del disc a fora, com a mínim per curiositat. Sobretot a França, però no es descarta Portugal, Japó…
