Nat_7_mar03 Jordi Oliveras
Música per vestir
Es curiós el fenòmen dels discos de series mitges. Sospito que el negoci deu funcionar força bé. Particularment, cada cop em costa més no emportarme un d’aquests meravellosos discos de Van Morrison, Television, Massive Attack o Calamaro, al preu de 6, 7, 8 o 9 euros, cada cop que entro a tafanejar en una botiga. Així sí que dona gust fer gasto!!! Per què no podrien estar tots els discos a aquest preu?
L’explicació industrial ja la sabem: aquests discos ja tenen pagada la publicitat i la producció i són en aquest sentit un negoci rodó pels que els venen. Encara que els venguin a preu menor els segueix sortint a compte. Responen perfectament al somni d’algunes grans discogràfiques de treure pocs discos i vendren molts.
Però també és sabut que sovint els preus no obeeixen al que costa un producte sinó al que els consumidors estem disposats a pagar. En aquest sentit, ens podriem preguntar què paguem quan comprem música: si la música que conté aquell cd o el que ens vestirà poder demostrar que estem al dia, és a dir, la novetat d’aquell objecte.
En aquest sentit, penso que amb els discos passa una mica com amb els cotxes: es paga no només per tenir un trasto que ens porti d’un lloc a l’altre, sinó pel que lluirem amb ell. També el cotxe perd radicalment el seu valor quan ja ha estat usat i han passat un parell d’anys, independentment del seu estat mecànic.
Ja ho dèien aquells: tothom necessita algú que l’estimi. I si no, ho intentem amb productes de moda.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.