Nat_5_gen03 Jordi Oliveras
Esperit crític, esperit positiu.
És el comentarisme musical un acte de pedanteria? Tenen raó els qui s’enfaden amb el crític musical per què es carrega el concert del seu ídol o per què canta lloances d’un artista que els sembla estúpid?
Crec que no cal enfadar-se. Són reaccions dels qui es prenen massa seriosament el paper d’algú que no fa mes que explicar a la seva manera un artista. Una feina que si mai va anar acompanyada de poder i influència, ara ha adquirit un cert caire testimonial.
Particularment, m’indigna més que em donin opinions sota la forma de notícies que que ho facin amb una signatura. Em sento més insultat quan em fan sentir al marge del món amb una “informació objectiva” –ho fa la tele, ho fan les revistes de tendències,…- que quan només discrepo d’una persona que em dona el seu parer.
Al voltant de la música es lliuren les mateixes batalles que en la resta del món. El criteri individual es fa mes difícil que mai. El pes de les informacions oficials és aclaparador. I, a vegades, et sents ridícul tractant de dir coses senzilles però pròpies.
Una amiga m’ha demanat que avui fos positiu, així que a veure si acabem l’editorial bé. Podríem dir que ens alegrem que Lula guanyi al Brasil. És un senyal que encara poden passar coses diferents. I amb un ministre de cultura, músic!!! Visca Brasil!!!
O, una cosa més personal i petita, -em perdonareu la llicència de treure aquí aquestes intimitats- us puc comunicar la meva alegria i agraïment per què una colla de freakies carregats de diferències hem estat capaços d’editar cinc Nativas. No us ho creureu, però és una heroïcitat.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.