Nat 5 gen_03 Iván Roca
L’oferta d’espais que programen concerts habitualment és, si més no, àmplia, encara que alguna sala emblemàtica s’hagi vist obligada al seu tancament en els últims temps. Un altre tema és que aquesta quantitat de llocs acostuma a ser inversament proporcional a la qualitat que hi podem trobar en ells.
El concepte que acostumen a tenir alguns propietaris de locals sobre la celebració de concerts és totalment diferent a la dels músics. Per una banda, el fet de programar concerts suposa un nou atractiu pel local, que d’aquesta manera diversifica l’activitat habitual com a bar-musical o pub, -aquest és un fet que cada vegada sembla que s’està posant més de moda-, a més d’uns ingressos extra per l’entrada i publicitat com a sala programadora.
Normalment la falta de coneixement del tema, provoca un mal plantejament inicial del que s’acabarà oferint, d’altres vegades és senzillament despreocupació. Això en moltes ocasions es tradueix en un acondicionament totalment deficient per tenir uns mínims de qualitat, que acaba creant problemes d’insonorització, rebots i mala acústica en general. El concepte de disseny dels locals prioritza en primer lloc la ubicació de la barra del bar i posteriorment la ubicació de l’espai pels concerts, un plantejament erroni, que hauria de ser totalment invers. D’aquesta manera no és d’estranyar acabar trobant-se amb escenaris impossibles, en general espais petits on no es pot generar gaire dinàmica. Controls de tàula en llocs de lo més inverosimil que dificulten una bona audició. Deficient aillant sonor, així com ubicacions erronees de les pantalles, de vegades per darrera de l’escenari, que provoquen realimentacions, entre d’altres coses…
Si a més es dona el fet, que en nombroses ocasions el propietari ha realitzat una inversió de material insuficient i un despreocupat manteniment (passant desde cablejat en mal estat a la deficiència de monitors), la situació no fa més que retardar les proves de sò i empitjorar les condicions del directe. Els resultats més normals amb aquests medis, acostumen a ser concerts desvirtuats que no fan més que desacreditar aquest tipus de sales i desdibuixar el directe de la banda que actua, a més del disgust per part del públic, d’haver pagat entrada per tornar-se’n a casa amb un bon emprenyament.
També és de justicia esmentar que hi ha molta gent que conscient de les limitacions del seu local sempre mostra una bona pre-disposició i interés. És obvi que no tothom poseeix la capacitat ni mitjans necessaris per crear locals d’alt nivell. Tot i així és d’agrair la contribució d’aquests locals dins de l’escena de concerts. També s’ha d’entendre que molts espais actuals han estat rehabilitats de les seves antigues funcions, i encara mantenen les estructures d’ençà. La questió es que, ja sigui per un motiu o un altre, el panorama de sales no sempre és el més idoni per realitzar concerts sota unes condicions coherents, i són contats els espais acondicionats pel directe, espais que, per altra banda, no sempre estan oberts a segons quines propostes, com ara grups novells, sense contracte discogràfic, o senzillament exclosos per estil musical que practiquen.
IVAN ROCA (tècnic de so)
