Skip to content


Activistes: Víctor Nubla

Escrit el 05/11/2002 per admin a la categoria Activistes.
Tags: .

ACTIVISTA: VICTOR NUBLA
Nativa 03. nov_02. Falcó Nocturn

Víctor Nubla és un dels pioners de la música experimental a Barcelona,(Macromassa, Gràcia Territori Sonor, LEM, Dedo, Mètode  de Composició Objectiva…) Aquesta conversa-entrevista va tenir lloc al Bar Canigó de Gràcia, i hem intentat respectar el seu contingut al màxim. Els textos entre cometes són comentaris-aforismes de Víctor Nubla.

INICIS 1976,Víctor Nubla un jove de 20 anys funda Macromassa,  juntament amb Juan Crek.  “Macromassa neix sent un grup de rock, pur i dur, influenciat per Hendrix”,… Una de les característiques principals de Macromassa va ser els convidats, “van passar fins a 100 persones pel grup, així l’estilística del grup va  anar mutant,(new age, pop, electrònica…; música en general)” La  seva obra editada consta de 9 discos (de 1976  al 1996). Un dels  objectius del grup, era “reproduir el soroll del metro quan passa-  va pels túnels” ho aconseguien? “ no ho aconseguíem reproduir, però fèiem coses millors.”

FILOSOFIA Segons Nubla “érem espontanis, era un luxe que  ningú es podia permetre, fèiem el que es donava  la gana i així  sense voler vam formar part de la història de la música.”

EXPERIMENTACIÓ Sobre la difícil digestió, d’entrada ,de la  música experimental  diu “és tant poc digerible Chenoa que Walter Thompson, però l’únic que jo no tinc és Almax”. “1920-1930 John Cage. El concepte experimental, no existeix, el que hi ha és  un Art lliure i un Art no lliure. Costa trobar coses veritablement lliures .” “L’experimentació ens marcava el camí  amb la no repetició d’idees”

LEM 1996 Es podria dir que el LEM (festival internacional de música experimental)  és la continuïtat del projecte musical de Víctor Nubla, més en el camp de la producció, però igualment innovador i trencador. “El món no estava preparat per Macromassa” . “El LEM és una escola de civilitat, on es mostren propostes de 20  països diferents, el nivell dels participants és molt alt”  “Macromassa era una utopia, el LEM és una realitat utòpica”  Durant el LEM 2002, hi ha més de 40 accions-concerts, la pregunta lògica que et fas si tens a un dels caps visibles del Festival és, ¿que ens recomanes? La resposta és clara  i profunda “Volem que la gent llegeixi” “Hi ha gent que per tocar al LEM, fan coses experimentals quan normalment no ho farien, perquè  hi ha manca d’individualitat i llibertat.”

ESCENA MUSICAL A BCN“Tothom ho està fent fatal, però surt bastant bé” Fatal? “No hi ha experiència en l’organització dels actes, ni en el fet de parlar de les propostes que es presenten” “Hi ha un gran buit generacional ”
“Hi ha molta informació, però sabem alguna cosa?”  “Ningú connecta més enllà dels seus codis idiolectes (codi d’argot intern), només hi ha el codi general de la indústria: premsa, discogràfiques….” “Avui només es fan discos per tenir un tipus de crítica en concret, es fan discos només per ser escoltats, tenen un context únic, no es pot parlar d’un concepte general “La música no pot canviar el món” “Fem el LEM per canviar les persones”.“Tots els que participen al LEM ens els emportem a Mart, i els substituïm per clons, així fabriquem el nostre públic, “L’autèntic sempre està fora. La gent que pateix no existeix, només són imatges. La humanitat som testimonis sords, cecs i muts. “Si tot aquest treball serveix per evitar una guerra, ja estaré content. L’únic que proposem són treballs en llibertat. Macromassa era un
projecte de llibertat”

ALTRES Sobre els músics i el seu esperit, diu: “Transmissió de l’esperit: si  hi ha algú que està a disgust fent una cosa, el públic ho rep/capta”. Sobre la música experimental : “Li interessa a molta gent, però és una minoria” “que són més importants les majories o les minories?”, “Estem rodejats d’esnobs”, “Sóc musicotímico, i estic rodejat de fantasmes que evidentment he creat jo, per tant els exculpo de qualsevol responsabilitat. Però aquest món és seu, per tant no són fantasmes, són persones reals. I a mi m’agrada viure bé, com a tothom”

MÈTODE DE COMPOSICIÓ OBJECTIVA “Robo sons a l’atzar, perquè ningú es mereix que els robi conscientment. Lopejats i manipulats i després creo música.”

2004: TRANSVERSALS Víctor Nubla està preparant un superprojecte per al tant qüestionat  Fòrum 2004. Entre d’altres coses està preparant un concert per a sirenes de vaixells al port de Barcelona, un concert de campanes de tots els campanars de la ciutat, i concerts a tots els barris. Tot en 4 hores. “Estic preparant un acte per a 3.000.000 de persones de públic”. “Transversals: Coses que travessen totes les arts i les ciutats, no estrictament musicals.” “Quan reps una subvenció perds l’autenticitat i guanyes el respecte de tu mateix, perquè no hi ha res pitjor que ser autèntic. Deixem-nos de tonteries, la cultura és pública, i el públic
no és un receptacle sense raó. El públic som tots  i sempre faig les coses perquè m’agradin a mi. Ja està bé de mites: no s’ha de tractar la gent com si fos idiota.”

FUTUR Tot just abans de començar la xerrada, em comenta que el cap de setmana que bé (en plè festival de Sitges) s’anava a presentar l’últim projecte en que havia participat : Cravan vs. Cravan, una pel·lícula on la música és original de Víctor Nubla. Resultat, guanyadora de dos premis, i tot un èxit. (el petit budha ho observa tot )

https://www.gracia-territori.com, https://www.cravanvscravan.com


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Lola: Terrible época la que vivió tu padre, tu madre, yo y tantos. A tu padre lo torturaron sin dejarle pruebas...
  • maria: Excelente.Qué bien escrito está.Mejor imposible
  • Lucas Quejido: Moltes gràcies, company! Estic content perquè, malgrat tot, he aconseguit allò que volia fer, i és que...
  • Laura Alejandra Aramburu: Muy bueno artículo. Muchas gracias.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )