ACTIVISTA: VICTOR NUBLA
Nativa 03. nov_02. Falcó Nocturn
Víctor Nubla és un dels pioners de la música experimental a Barcelona,(Macromassa, Gràcia Territori Sonor, LEM, Dedo, Mètode de Composició Objectiva…) Aquesta conversa-entrevista va tenir lloc al Bar Canigó de Gràcia, i hem intentat respectar el seu contingut al màxim. Els textos entre cometes són comentaris-aforismes de Víctor Nubla.
INICIS 1976,Víctor Nubla un jove de 20 anys funda Macromassa, juntament amb Juan Crek. “Macromassa neix sent un grup de rock, pur i dur, influenciat per Hendrix”,… Una de les característiques principals de Macromassa va ser els convidats, “van passar fins a 100 persones pel grup, així l’estilística del grup va anar mutant,(new age, pop, electrònica…; música en general)” La seva obra editada consta de 9 discos (de 1976 al 1996). Un dels objectius del grup, era “reproduir el soroll del metro quan passa- va pels túnels” ho aconseguien? “ no ho aconseguíem reproduir, però fèiem coses millors.”
FILOSOFIA Segons Nubla “érem espontanis, era un luxe que ningú es podia permetre, fèiem el que es donava la gana i així sense voler vam formar part de la història de la música.”
EXPERIMENTACIÓ Sobre la difícil digestió, d’entrada ,de la música experimental diu “és tant poc digerible Chenoa que Walter Thompson, però l’únic que jo no tinc és Almax”. “1920-1930 John Cage. El concepte experimental, no existeix, el que hi ha és un Art lliure i un Art no lliure. Costa trobar coses veritablement lliures .” “L’experimentació ens marcava el camí amb la no repetició d’idees”
LEM 1996 Es podria dir que el LEM (festival internacional de música experimental) és la continuïtat del projecte musical de Víctor Nubla, més en el camp de la producció, però igualment innovador i trencador. “El món no estava preparat per Macromassa” . “El LEM és una escola de civilitat, on es mostren propostes de 20 països diferents, el nivell dels participants és molt alt” “Macromassa era una utopia, el LEM és una realitat utòpica” Durant el LEM 2002, hi ha més de 40 accions-concerts, la pregunta lògica que et fas si tens a un dels caps visibles del Festival és, ¿que ens recomanes? La resposta és clara i profunda “Volem que la gent llegeixi” “Hi ha gent que per tocar al LEM, fan coses experimentals quan normalment no ho farien, perquè hi ha manca d’individualitat i llibertat.”
ESCENA MUSICAL A BCN“Tothom ho està fent fatal, però surt bastant bé” Fatal? “No hi ha experiència en l’organització dels actes, ni en el fet de parlar de les propostes que es presenten” “Hi ha un gran buit generacional ”
“Hi ha molta informació, però sabem alguna cosa?” “Ningú connecta més enllà dels seus codis idiolectes (codi d’argot intern), només hi ha el codi general de la indústria: premsa, discogràfiques….” “Avui només es fan discos per tenir un tipus de crítica en concret, es fan discos només per ser escoltats, tenen un context únic, no es pot parlar d’un concepte general “La música no pot canviar el món” “Fem el LEM per canviar les persones”.“Tots els que participen al LEM ens els emportem a Mart, i els substituïm per clons, així fabriquem el nostre públic, “L’autèntic sempre està fora. La gent que pateix no existeix, només són imatges. La humanitat som testimonis sords, cecs i muts. “Si tot aquest treball serveix per evitar una guerra, ja estaré content. L’únic que proposem són treballs en llibertat. Macromassa era un
projecte de llibertat”
ALTRES Sobre els músics i el seu esperit, diu: “Transmissió de l’esperit: si hi ha algú que està a disgust fent una cosa, el públic ho rep/capta”. Sobre la música experimental : “Li interessa a molta gent, però és una minoria” “que són més importants les majories o les minories?”, “Estem rodejats d’esnobs”, “Sóc musicotímico, i estic rodejat de fantasmes que evidentment he creat jo, per tant els exculpo de qualsevol responsabilitat. Però aquest món és seu, per tant no són fantasmes, són persones reals. I a mi m’agrada viure bé, com a tothom”
MÈTODE DE COMPOSICIÓ OBJECTIVA “Robo sons a l’atzar, perquè ningú es mereix que els robi conscientment. Lopejats i manipulats i després creo música.”
2004: TRANSVERSALS Víctor Nubla està preparant un superprojecte per al tant qüestionat Fòrum 2004. Entre d’altres coses està preparant un concert per a sirenes de vaixells al port de Barcelona, un concert de campanes de tots els campanars de la ciutat, i concerts a tots els barris. Tot en 4 hores. “Estic preparant un acte per a 3.000.000 de persones de públic”. “Transversals: Coses que travessen totes les arts i les ciutats, no estrictament musicals.” “Quan reps una subvenció perds l’autenticitat i guanyes el respecte de tu mateix, perquè no hi ha res pitjor que ser autèntic. Deixem-nos de tonteries, la cultura és pública, i el públic
no és un receptacle sense raó. El públic som tots i sempre faig les coses perquè m’agradin a mi. Ja està bé de mites: no s’ha de tractar la gent com si fos idiota.”
FUTUR Tot just abans de començar la xerrada, em comenta que el cap de setmana que bé (en plè festival de Sitges) s’anava a presentar l’últim projecte en que havia participat : Cravan vs. Cravan, una pel·lícula on la música és original de Víctor Nubla. Resultat, guanyadora de dos premis, i tot un èxit. (el petit budha ho observa tot )
https://www.gracia-territori.com, https://www.cravanvscravan.com
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.