Nat_2_oct02 Jordi Oliveras
Existeix un so de Barcelona?
Recentment, sembla que ha començat prendre cos en alguns cercles i mitjans de comunicació, una nova etiqueta per parlar d’un so de Barcelona. Li diuen “Barcelona Sound”, com abans s’havia parlat del “Getxo Sound” o el “Donosti Sound”. Contra el que podríem pensar, aquestes marques semblen funcionar com organismes amb vida pròpia que poden evolucionar i mutar-se, tant en quant a forma com a continguts. Dit d’una altra manera, molts diferents factors i persones poden contribuir a dotar-les de significats diferents. Així que millor que aportem el nostre gra de sorra, abans que sigui massa tard i l’ús general concreti la forma d’aquest “ens” i no ens agradi.
D’una banda, cal considerar que aquesta etiqueta s’està construint principalment a l’entorn de músiques que sobretot treballen amb ingredients com la rumba i els ritmes llatins. Ojos de Brujo, Macaco i Dusminguet, entre d’altres, determinen els sons més exportables que s’estan construint en el nostre entorn. Barcelona i aquests sons, no especialment diversos, però sí diferenciats del pop anglosaxó, poden configurar en l’imaginari de molts una atractiva oferta, vitalista, propera, festiva i carregada de bones vibracions.
Però la vida musical de Barcelona, i el que ens atrevim a qualificar com a bon moment creatiu de la ciutat, són força més variats que això. També hi ha bon pop anglòfil, una veterana i revitalitzada escola d’emo-core (o com vulgueu anomenar-ho), hip-hop, folk renovat, música electrònica, i d’altres, que podríem considerar que estan vivint moments d’esclat. Quelcom que ha recollit bé, per exemple, el recopilatori Barcelona Zona Bastarda, incloent-hi un espectre variat d’artistes.
Vist des d’aquest punt de vista, no hi ha un so de Barcelona sinó, –afegint-hi unes dosis d’optimista d’imaginació–, una certa cultura musical, una determinada relació amb un renovat entorn urbanístic agradable, una certa tradició organitzativa i un vital contingent d’immigrants, que sumats configuren i determinen una nova manera de fer.
Potser estan aquí els trets comuns de la nostra actualitat musical. Una realitat diversa, difícil de resumir en una marca massa simple.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.