Skip to content


Editorial (Nat 2)

Escrit el 10/10/2002 per Jordi Oliveras a la categoria Editorial.
Tags:

Nat_2_oct02 Jordi Oliveras

Existeix un so de Barcelona?

Recentment, sembla que ha començat prendre cos en alguns cercles i mitjans de comunicació, una nova etiqueta per parlar d’un so de Barcelona. Li diuen “Barcelona Sound”, com abans s’havia parlat del “Getxo Sound” o el “Donosti Sound”. Contra el que podríem pensar, aquestes marques semblen funcionar com organismes amb vida pròpia que poden evolucionar i mutar-se, tant en quant a forma com a continguts. Dit d’una altra manera, molts diferents factors i persones poden contribuir a dotar-les de significats diferents. Així que millor que aportem el nostre gra de sorra, abans que sigui massa tard i l’ús general concreti la forma d’aquest “ens” i no ens agradi.

D’una banda, cal considerar que aquesta etiqueta s’està construint principalment a l’entorn de músiques que sobretot treballen amb ingredients com la rumba i els ritmes llatins. Ojos de Brujo, Macaco i Dusminguet, entre d’altres, determinen els sons més exportables que s’estan construint en el nostre entorn. Barcelona i aquests sons, no especialment diversos, però sí diferenciats del pop anglosaxó, poden configurar en l’imaginari de molts una atractiva oferta, vitalista, propera, festiva i carregada de bones vibracions.

Però la vida musical de Barcelona, i el que ens atrevim a qualificar com a bon moment creatiu de la ciutat, són força més variats que això. També hi ha bon pop anglòfil, una veterana i revitalitzada escola d’emo-core (o com vulgueu anomenar-ho), hip-hop, folk renovat, música electrònica, i d’altres, que podríem considerar que estan vivint moments d’esclat. Quelcom que ha recollit bé, per exemple, el recopilatori Barcelona Zona Bastarda, incloent-hi un espectre variat d’artistes.

Vist des d’aquest punt de vista, no hi ha un so de Barcelona sinó, –afegint-hi unes dosis d’optimista d’imaginació–, una certa cultura musical, una determinada relació amb un renovat entorn urbanístic agradable, una certa tradició organitzativa i un vital contingent d’immigrants, que sumats configuren i determinen una nova manera de fer.

Potser estan aquí els trets comuns de la nostra actualitat musical. Una realitat diversa, difícil de resumir en una marca massa simple.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Rubén Martínez: Gracias por el comentario, Laura. No digo que sean agentes pasivos, sino que tienen una posición...
  • Laura: Tampoco podemos situar a los artistas, etc. como agentes meramente pasivos en estos procesos. En el caso de...
  • Daniel: Qué buen artículo. Ciertamente se ha hecho a veces una lectura cómoda de la situación y se ha utilizado el...
  • De gismana y que.: Si subes la colla, te oyen hasta los cantos de la barrica.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )